Hi ha qui pot preguntar: per què cercles de tambors?
El ritme és una font d’expressió humana que ha estat present per als éssers humans des del moment en què la concebem, i abans d’això, des del moment en què es van concebre els nostres avantpassats, una generació després de l’altra, durant milers d’anys.
Tots els animals existeixen en ritme: els batecs del cor, els batecs de les peülles en trepitjar, els batecs de les ales, tots els ritmes de la vida.
El nostre planeta Terra té els seus propis ritmes: ritmes de so i silenci, ritmes de moviment i pulsació, ritmes de llum i foscor, que no acaben de cercle al voltant del Sol.
La perfecció de la nostra terra i del nostre univers descansa en cicles de moviments, en ritmes. Les nostres estacions donen vida a diferents ritmes. La brisa bufa pels arbres, hi ha moviment, centellejos de llum. Les onades de l’oceà ens poden portar a un lloc suau de calma o a un poderós lloc d’energia. Tot el que viu té moviment, moviment repetit en cicles, en ritmes.
El ritme és inherent a tota la vida i, quan toquem un tambor, ens acostem a aquell lloc de connexió profunda amb els ritmes de la terra, del cosmos i tornem a entrar en aquell lloc de perfecció, on es troba cada peça de l’univers estant connectat amb qualsevol altra peça de l’univers.
Els ritmes que obrim al tocar, els que ens toquen, ens ajusten a l’alineació amb els ritmes antics dels nostres avantpassats.
Podem trobar aquell lloc d’harmonia i de connexió profunda quan estem en un cercle de percussió junts.
Font: Patricia Hatfield http://harmonydrumcircles.com/vision
