«El ritme és el meu dret de naixement. Sóc el tambor del meu cor. Estic connectat al ritme de l’univers. El tambor és el meu llenç creatiu. El tambor és el meu aliat curatiu. El batec del tambor em crida a casa».

Així començava Christine Stevens la invitació lingüística que acompanyava una meditació seva amb tambor.
Fa quatre anys que vaig conèixer a Christine Stevens, percussionista, flautista de flauta indígena, musicoterapeuta i facilitadora de cercles de percussió als EUA. Vaig donar amb ella i amb el seu excel·lent treball buscant referències d’altres persones que, com jo, haguessin dedicat anys a buscar en el llegat el tambor i la seva saviesa i haguessin trobat maneres de treballar en cercle. Què més tenia jo per aprendre? Com podia trobar inspiració i nou coneixement?

Durant molts anys vaig buscar de grans mestres de la percussió tradicional, però … Quins descobriments tenia jo encara per conèixer? Quants d’ells podria ser que vinguessin de professionals del cercle de percussió del ‘world percussion‘?

Havia conegut el treball d’Arthur Hull quan va venir a Barcelona, ​​que em va portar com fer magnífics cercles de percussió, i vaig poder reconèixer les seves grans habilitats i mestratges en aquest àmbit. I va ser precisament buscant més referències d’Arthur Hull a la xarxa, que vaig trobar a Christine Stevens.

Em va sorprendre gratament la seva forma tan entusiasta de relacionar-se amb la percussió. La seva capacitat de síntesi i de, des d’un format d’expressió musical senzill i directe, desplegar tot un món d’eficàcia de la percussió al rescat de l’humà. El seu mestratge en dirigir i facilitar cercles professionals i també la manera en què havia sabut immersionar en la percussió com a eina de sanació. Christine ha trobat i desenvolupat patrons i fórmules rítmiques, que posa a l’abast de qualsevol persona no músic, perquè amb elles la persona trobi connexions amb ella mateixa, amb la vida, i amb l’esperit.

La vida em va portar a poder formar-me amb ella a través de formacions en línia, i em va passar que, al costat de l’entusiasme amb la percussió que vaig recuperar en conèixer els ritmes REI de Jeff Strong, el que portava Christine, en un sentit catalitzava, en un sentit completava i tancava un cercle, un cercle que a mi, i a la meva relació amb la música, pel que fa a l’humà i a l’esperit, em donava tot el sentit.

No puc sinó agrair el seu treball i reconèixer-la com a gran mestra.

Amb les paraules de l’inici començava, i així continuava Christine Stevens la seva invitació lingüística a la seva meditació amb tambor:

«Digues això tot tocant suau el tambor, de forma regular, de manera que ‘el fer ritme’ no t’impedeixi recitar: «El batec del meu tambor em crida a casa. Jo sóc part del pols del benestar. La inspiració creativa de la natura flueix pel meu tambor. El tambor em connecta amb els elements curatius de la natura. El tambor accepta qualsevol cosa que necessito expressar. El tambor s’ho pot agafar. És realment veritable. Permet que la meva veu creativa parli a través seu. El tambor és una eina per sortir del meu cap al cor, al cos.»

Tot el que vulgueu afirmar ara mateix, voleu declarar en el vostre viatge de tambor curatiu, ja ho podeu parlar.

Formo part d’una tribu global de ritmes curatius. Diguem-ho. Formem part d’una tribu global del ritme curatiu. Portem el llinatge del tambor sagrat a les nostres vides. El tambor aprofundeix la meva ànima, eleva el meu esperit, permet expressar la meva creativitat.

Aché!!»

Em sento honrat en traduir i compartir les seves inspiradores paraules. Gràcies, Christine !!

 

foto: Tamir amb els amics de Senegal, Moussa i Kouyati.

 2021 ©  Tamir & Jayani. Institut de Música Primordial.